XURIGUERA PARRAMONA, JOAN BAPTISTA
Joan Baptista Xuriguera (Menàrguens, 1908 - Barcelona, 1987) que, si no fos, per l'útil manual, Els verbs catalans conjugats (1972), de ben segur que la seva obra hauria quedat relegada a l'oblit, malgrat que la seva producció abraça altres àmbits a més de la lingüística i de la narrativa com la poesia: Indíbil i Mandoni (1957), El cor vermell (1958) o El silenci rebel (1976); el teatre: Don Joan (1961), La reina Margarida (1966) o Lucrècia (1980); la divulgació històrica: Aníbal a Catalunya (1963), Els comtes d'Urgell i la ciutat de Balaguer (1971), o Grans errors de la història de Catalunya (1985); l'assaig literari: Diccionari de poemes (1970); o la memorialística: Diari del primer any d'exili (1981) i Els núvols de l'Empordà (1984). Una trajectòria que consta de més de seixanta llibres publicats dels quals, com es pot deduir, hem esmentat solament una petita mostra i un bon grapat d'inèdits. Tampoc podem deixar de banda les nombroses col·laboracions de Xuriguera a diaris i revistes: entre d'altres capçaleres val la pena citar les de Lleida, El País, La Jornada, Art, Quaderns de l'exili, Pont Blau, Xaloc o Tele-Estel. Una tasca ingent com la del seu germà Ramon (Menàrguens, 1908 - Bergerac, 1966) que, en primer lloc, ens permet reconstruir la imatge d'un escriptor atent a la modernitat i, segonament, basteix de riquesa cultural un país.